mos1
mos2
mos3
mos4
mos5
mos6
mos7
mos8

Fast Fashion

Durant les últimes setmanes s’han celebrat les Fashion Week de NY, Londres i Milà.
Si us interessa la moda i les tendències és possible que estigueu al cas de l’ultima col·lecció de Moschino, i és que no es mereix passar desapercebuda.

El que ha fet el director creatiu de la maison italiana, Jeremy Scott, és deixar-nos amb la boca oberta en presentar una col·lecció inspirada en el que podríem anomenar l’antítesi del glamour: una famosa cadena de fast food, una marca de cereals, un altre de caramels i de xocolatines, i un dibuix animat ben llampant.

Segur que no ens hagués sobtat tant si ho hagués fet una marca de roba casual i low cost, com Inditex o H&M, però que ho faci una casa d’alta costura aplicat a teixits d’alta gamma i a siluetes treballades ens deixa en estat de shock.

Si busqueu per les xarxes socials trobareu opinions diverses, alguns ho consideren l’obra d’un geni, d’altres una absurda broma que es pot anomenar de tot menys moda. Però la qüestió és: Què es considera moda avui en dia? Una peça que es pot portar pel carrer? No ens enganyem, bona part del que apareix sobre una passarel·la no és portable a no ser que sigui carnaval o no es tingui cap mena de sentit del ridícul.

I és que, avui en dia, el més important no és el nombre de peces que es venen d’una col·lecció. La clau està a fer soroll, destacar, trencar amb el convencional i fer una campanya de màrqueting notòria, potent i com més polèmica millor.

Amb la col·lecció “Fast Fashion”, Jeremy Scott l’ha clavat.

carbassa
asasi
gordi
viejo

Castanyada Vs Halloween

Com a orgullosos catalans que som, en dates com la d’avui, a l’estudi celebrem la castanyada.
Aquesta tradició de casa nostre, cada cop es veu més emmascarada per Halloween, fet que a molta gent la molesta. A nosaltres ens agrada per dues raons: marató de pel·lícules de por i l’art d’esculpir carbasses.

De ben segur que heu vist les típiques carbasses tallades amb cares “terrorífiques” (ulls de triangle, nas de triangle i somriure dolent), però si deixem de banda els clàssics/bàsics, i ens endinsem en l’autèntic art d’esculpir carbasses, podem trobar obres fantasmagòricament al·lucinants, com les que fan a Villafane Studio.

Aquesta empresa americana està formada per tres artistes que van saber portar els seus dots d’escultor més enllà del fang i el plàstic, fins a arribar a construir monuments a la sorra o cares de tot tipus en carbasses acompanyandes per extremitats fetes amb branques de vinya.

A la seva web es poden trobar totes les seves obres d’art, el calendari de fires on participen i, fins i tot, comprar les eines necessàries per esculpir les nostres carbasses o, si ho portem cap a casa, els nostres moniatos.

Desde l’estudi us desitgem una feliç castanyada, gaudiu d’uns bons panellets i el moscatell que no falti!

casa1
casa2
casa3
casa4
casa5

Hoi Poi House

L’ideal de molta gent és construir una casa 100% al seu gust, una casa a mida.

El primer pas és tenir el terreny, seguit de l’aventura de fer realitat la teva llar. Per a molts un somni, però per altres un malson que es pot arribar a allargar mesos i, fins i tot, anys.

I si hi hagués la manera de poder evitar els maldecaps de maons, pols, obrers, i gairebé, d’un dia per l’altre aparegués la teva casa en el teu terreny, puff, així quasi sense adonar-te? Estil càpsula Hoi Poi.

Desde fa uns anys és possible gràcies als habitatges modulars. Cases que es construeixen sense maons, sense ciment, sense parets mestres. Cases que es munten en menys de 3 mesos i amb preus molt més assequibles que els d’una casa tradicional.

Aquest tipus de construccions estan cada cop més de moda, es poden trobar dissenys realment impressionants, amb acabats de gran qualitat i mides adaptades a tot tipus de famílies.

Un exemple extrem és la casa portable que ha fet l’estudi d’arquitectura Ábaton. Una caseta de 27m2, totalment equipada i llesta per dur-la allà on es vulgui. Ideal per als més nòmades que volen dur la casa a sobre com si fossin cargols.

És hora de replantejar-se el concepte de casa tal com la coneixem, un altre tipus de construcció és possible i, desde l’estudi, la valorem molt positivament.

Lilo
escales
peta
superette

Un Pas Massa Lluny

Des de l’estudi procurem que el nostre blog sigui el més objectiu possible, evitem jutjar i involucrar-nos d’una manera personal, però en aquest cas ens veiem amb l’obligació de saltar-nos les normes, donar un cop de puny a la taula i dir PROU.

Com a professionals del disseny i la comunicació, sabem que a l’hora de fer publicitat els límits són molt difosos i les barreres quasi inexistents. Som conscients que el sexe ven, la raça humana és morbosa per naturalesa, tots tenim un punt de voyerisme, i ens agrada veure coses política i socialment incorrectes.

D’ençà que la publicitat, tal com la coneixem, va néixer, la figura de la dona ha estat mostrada més sovint d’una manera submisa o com icona sexual que no pas com una figura amb poder. Però, siusplau, podem deixar de matar-les?!

Us heu adonat de la quantitat de publicitat on maten a dones? D’una manera poètica, sensual o artística, és igual, però les maten.
Creiem innecessari que en una editorial d’una revista de moda surti una noia dessagnant-se, per molt que la model sigui Lindsay Lohan i el fotògraf Tyler Shields. O que en una campanya de PETA surti una noia emulant un tros de carn esquarterada per convèncer a la gent que es faci vegetariana.

Qui tampoc està d’acord és Lisa Hageby, una estudiant de Comunicació Visual que, com a tesis va crear la web www.stopfemaledeathinadvertising.com on demana la contribució de tothom amb imatges per conscienciar a la gent que això no pot seguir així, que no hi ha bellesa en publicitat d’aquest caire, que no es pot mostrar tal violència contra la dona en un món on cada dia mor un nombre esgarrifós de dones per violència de gènere.

Com hem dit abans, els límits de la publicitat són molt difosos, però aquesta és una línia que no s’hauria de creuar.

futura
bodoni
MyriadPro
TNR

Type Faces

Us en recordeu de la frase “Con un 6 y un 4 aquí tienes tu retrato”?
Segur que molts ho hem provat de fer obtenint com a resultat un “monigote” lluny de poder ser la “cara” de ningú, però feia gràcia i ens entretenia en moments d’avorriment.

Amb la finalitat de mantenir la ment ocupada, el creatiu de publicitat portuguès Tiago Pinto va presentar en el 2012 un projecte personal amb el nom de The Type Faces Project. Un recull de retrats fets amb caràcters de diferents tipografies escollides específicament perquè cada personatge tingui la seva pròpia història.

La tipo Futura crea un retrat d’un home de mitjana edat i aspecte interessant, mentre que la Bodoni li dóna vida a un senyor amb bigoti i aires intel·lectuals.

Amb aquesta feina es demostra que cada tipografia té una personalitat pròpia, per això és tan important saber escollir amb criteri la que millor transmeti els valors d’una feina, tant personal com professional.

I és que si una tipografia pot definir el caràcter d’un retrat, imagineu el pes que li dóna a un projecte.

face1
face3
face2
face4
face5

Blow Job

De vegades, navegant entre tantíssima informació diguem-ne “poc útil”, et topes amb petites troballes curioses que es mereixen uns minuts d’atenció.

A l’observar les imatges i veure el vídeo, la nostra reacció va passar per tres nivells: sorpresa, angúnia i, finalment, riure.

Poques coses deformen tan la cara (sense tenir efectes secundaris) com el vent que produeix un ventilador super potent.

I aquest acte tan senzill, i a l’hora tan efectiu, és el que ha fotografiat i enregistrat l’ex-arquitecte lituà Tadas Cerniauskas, qui va deixar la professió per la qual s’havia preparat per fer el que realment volia, fotografiar el que li vingués en gana.

A l’estudi ens ha agradat tan el resultat d’aquest projecte que hem decidit fer el nostre propi, però modificat…a falta de superventilador hiperpotent benvingut siguis Dragon Khan!!!

ios7detalles
ios7
macpro

Nous canvis a Apple

Fa una setmana es va presentar el nou sistema operatiu dels dispositius mòbils d’Apple, el iOS 7, hi ha resultat tota una revolució.

No es tracta d’un simple “rentat de cara” com va ser el pas de iOS 4 a iOS 5 o de iOS 5 a iOS 6, estem parlant d’una interfaz totalment diferent, amb icones redissenyades, layouts més funcionals, tecnologia que aporta més profunditat a les imatges i un llarg etcètera que té la finalitat de fer-ho tot molt més pràctic.

Aquest nou concepte de simplicitat l’han aplicat a la gama professional amb el llançament del nou MacPro, un ordinador que no s’havia modificat en els últims 10 anys.
Com a canvis exteriors, destaca la seva mida molt més reduïda, la seva forma cilíndrica i de color negre. Línies fines, elegants i aerodinàmiques.

Jonathan Ive deixa ben clar el seu lema de que la bellesa resideix en la simplicitat, claredat i eficiència.
Ara toca esperar i veure com reaccionen els usuaris a aquests canvis tan marcats. Però segur que amb els seus spots Think Different aconseguiran, si més no, emocionar-nos un cop més.

mechitas
tonti
skineta
gordi

L’Enfant Exterieur

El pas del temps és inevitable, marca el nostre físic de manera més o menys benèvola, però sempre evident.

Juntament amb l’envelliment exterior, les nostres actituds i els nostres gestos és fan més adults. Perdem la innocència i la dolçor de quan érem petits, la mirada es torna recelosa, desconfiada…cansada.

Ara per ara, escara no s’ha inventat cap màquina del temps que ens deixi tornar a enrere per recuperar la innocència perduda, però el món digital és extraordinari i amb un bon retoc fotogràfic és poden fer autèntiques meravelles.

Un cas clar és el del retocador Cristian Girotto qui, a partir de fotografies de persones adultes, ha aplicat la seva “màgia” per convertir-les en nens altre cop.

Adults ens miniatura, amb pel a la cara i pell de porcellana, amb cabells tenyits i dents separades, contradiccions que formen una col·lecció divertida, sorprenent i xocant.

Beardvertising

Les barbes estan de moda, i no parlo de perilles o barbes de quatre dies, vull dir barbes amb majúscules, llargues i ben poblades.

Aprofitant aquesta nova tendència masculina, l’agència de publicitat Cornett-IMS ha creat la web www.beardvertising.com, on els barbuts poden oferir el seu pèl facial com a tauló d’anuncis a canvi de diners.

No és la primera vegada que es veu publicitat exposada en cossos. Un dels pioners en convertir-se en un cartell publicitari amb potes va ser Joe Tamargo, qui es va tatuar 15 websites repartides per cara i braços.

Altres exemples menys dràstics són lluir calcomanies publicitàries al front (headvertising), a les cuixes (thighvertising) o, fins i tot, al cul (assvertising).

De la polèmica publicitat encoberta, hem passat a exhibir-la en els llocs més inusuals i de les maneres més insòlites. I és que el món de la publicitat és ingeniós, sorprenentment creatiu e intel·ligent, però també arriscat fins al punt de no saber on s’han de posar el límits.

lovehurts1
lovehurts2
lovehurts3

Love Hurts

A tothom, en algun moment de la seva vida, li han trencat el cor o ha tingut alguna decepció amorosa.

Cada persona té la seva manera de reaccionar, però el més comú és quedar-se tirat al sofà, totalment abatut i sol, compadint-se d’un mateix i blasfemant en contra de l’altre.

I en tot aquest món de llàgrimes i bucles infinits de “perquès” hi han uns certs elements que poden ajudar a fer aquesta etapa més portable, com mocadors de paper, xocolata, una ampolleta de vodka, pastilles amb missatges renegant de l’amor o un CD recopilatori amb els “Broken Heart Hits”, entre altres.

Doncs be, la disenyadora Melanie Chernock ha tingut la brillant idea de crear el kit de supervivència “Love Hurts Packaging” que inclou tots els elements necessaris per superar qualsevol ruptura amorosa.

Un botiquí imprescindible que hauria d’estar a tots els armariets de primers auxilis domèstics.